Dins dels principis d’actuació d’El Pou hi ha el suport a les reivindicacions per a la defensa d’elements patrimonials dels barris del Districte d’Horta-Guinardó, bé perquè ja ha estat iniciada per una associació veïnal o perquè des d’El Pou s’ha cregut que calia tirar endavant alguna reivindicació buscant la implicació i suport posterior a l’associació veïnal corresponent.
Dels casos de reivindicació de patrimoni en els quals ha intervingut El Pou al llarg dels anys el més antic és el de l’anomenada Torre del moro (Horta). La reivindicació de més envergadura ha estat la de la Torre Garcini (el Guinardó). La del Torrent de Lligalbé (el Baix Guinardó) on es va barrejar reivindicació d’un espai històric i reordenació urbanística. Can Crehuet (Horta) salvada in extremis gràcies a la intervenció a temps d’El Pou. La font d’en Fargues és un espai de fontades llargament reivindicat pel seu valor patrimonial i social. I la reivindicació per evitar l’enderrocament de les cases no catalogades de la zona del carrer d’Aiguafreda, que es va anomenar des d’El Pou Illa de les bugaderes d’Horta, amb la idea de considerar tot el conjunt de la zona com un tot patrimonial. El mateix que Can Paronet, una altra masia de bugaderes en perill, en aquest cas, a la Clota.
El febrer de 2024 vam tenir coneixement de la tramitació del Pla Especial Urbanístic per a la regulació i ordenació volumètrica de l’equipament situat a la parcel·la delimitada pels carrers: Pare Mariana, Camí de Sant Genís a Horta, Avinguda Martí-Codolar i Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, al Districte d’Horta Guinardó (PEU).
L’àmbit d’actuació afecta dues parcel·les
L’objectiu del Pla és l’ampliació de l’equipament residencial en 13.500 m2 de sostre, ocupant completament la parcel·la de Can Paronet.
Can Paronet és una masia de la Clota històrica, construïda a finals del XVIII. En aquesta masia es va desenvolupar l’activitat agrícola i bugadera igual que en moltes masies de la zona. Està formada per l’habitatge, pou, safareig, sínia, dues basses, tres edificis annexos, hort… (veure dossier)
L’edifici principal i els annexos, són de construcció tradicional, amb elements característics de l’època, inclòs un rellotge de sol a la façana. Es mantenen molts elements originals, tant en l’exterior com en l’interior en bon estat de conservació.
És indubtable l’interès històric, tipològic i arquitectònic d’aquesta masia, però el valor també li ve per la seva vinculació amb el lloc, amb el qual s’integra completament i per contenir elements relacionats amb l’activitat de la bugaderia i l’aigua, que la converteixen en testimoni de la vida rural que es va desenvolupar en la vall d’Horta i la Clota. L’edifici que es construirà en el seu lloc, de quatre plantes, quedarà unit a l’existent creant un volum de grans dimensions que afectarà negativament la imatge del camí de Sant Genís a Horta (catalogat en aquest tram).
Cal protegir Can Paronet i cal que s’aturi la destrucció de l’arquitectura popular i rural, que en Barcelona, ha sigut majoritàriament exclosa de la protecció, malgrat que el seu interès es reconeix en la llei del patrimoni cultural català i en les directrius de contingut per als catàlegs de béns i plans especials de protecció.
Demanem la protecció de la parcel·la i tot el seu contingut i que l’ampliació de la residència es faci dins de la parcel·la que ocupa actualment.
6/3/2024
Intervenció en el plenari del Districte d’Horta-Guinardó, (des de 1:29:43 fins a 1:39:27)
22/2/2024
Presentació d’al·legació contra l’aprovació del pla a l’Ajuntament de Barcelona
És un vestigi ruïnós però que té un passat històric digne de tenir un final millor. Per començar no és el seu nom d’origen sinó que popularment se l’ha anomenat així perquè a banda i banda de les finestres gòtiques hi ha un cap amb turbant (com si els moros portessin turbants!). A qui vulgui conèixer una mica la història pot clicar l’enllaç.
Des dels inicis d’El Pou es va valorar l’alt valor patrimonial d’aquest element arquitectònic que malgrat tenir una catalogació patrimonial per part de l’Ajuntament i la Generalitat i ser d’origen medieval no tenia cap consideració per part de l’administració municipal. El 2014 El Pou va treballar una proposta de rehabilitar l’edifici i convertir-lo en un espai d’interpretació de l’aigua i es va entregar al Districte d’Horta-Guinardó personalment a la regidora d’aleshores un dossier explicatiu de l’argumentació d’aquesta proposta. Es va anar insistint posteriorment i en cap moment es va rebre cap resposta ni d’aquell mandat ni dels que el van precedir.
A les acaballes de 2021 sembla que s’ha fet algun moviment per part de l’Ajuntament.
El Pou ha participat des de 2013 en la lluita per recuperar la Torre Garcini, formant part activa de la Plataforma Salvem Torre Garcini.
El 2005 Núñez i Navarro van comprar a la família Alòs (els propietaris històrics) aquesta finca situada al carrer del Xiprer / passatge Garcini. El 2010 la família va abandonar la masia. Davant el perill de què s’enderroqués el vell edifici per aixecar-hi pisos (com permetia el Pla General Metropolita de Barcelona) entitats i persones individuals del barri van crear, el març de 2013, la Plataforma reivindicativa. Fruït de la seva activitat, a finals del mateix any, l’Ajuntament va negociar amb Núñez i Navarro una permuta de Torre Garcini per uns terrenys situats a Sarrià, prop del Parc de l’Oreneta.
En aquesta línia, el juny del 2014, la Generalitat va aprovar provisionalment la modificació del PGM. Les protestes dels veïns i veïnes de Sarrià van impedir que el pacte s’acabés realitzant. Com a resposta, l’empresa
constructora, que ja els anava bé el pacte amb l’Ajuntament (hi sortien guanyant) va penjar a finals de 2014 una pancarta d’una empresa d’enderrocs a la façana de la masia. Aquesta provocació va fer créixer l’alarma veïnal.
A les eleccions municipals de 2015 es va produir un canvi a l’Ajuntament. El nou equip va emprendre una nova via per salvar Torre Garcini. Consistia en modificar el PGM per canviar l’ús de la finca, que passaria de la clau 13-b (zona de densificació urbana semi-intensiva) a zona d’equipament de nova creació destinada a la gent gran. A l’abril del 2016 la Generalitat va aprovar definitivament la modificació. L’ajuntament, finalment, va aconseguir l’expropiació de la finca gràcies a la sentència judicial, de març del 2017, en la qual es va fixar el justipreu en set milions d’euros. El 13 de maig de 2018 tingué lloc una festa de portes obertes per celebrar que Torre Garcini ja era un espai públic. Un any més tard s’iniciaren els estudis arquitectònics per conèixer el passat i el present de la finca, de cara a convocar un concurs d’obres, que es va dur a terme durant el 2021, en dues fases.
Les entitats i el veïnat del Guinardó que han participat en tot aquest llarg procés demanen que es tinguin en compte les seves opinions i propostes a l’hora de redactar el projecte, com van expressar en un escrit dirigit a la regidora del Districte el juny de 2021. A començaments de 2022 s’està a l’espera de la proposta arquitectònica definitiva.
Lligalbé és la referència més antiga del Guinardó, citat en un document de 1147. S’hi esmenta una masia que es trobava al turó de la Rovira. El torrent baixava per la plaça de la Font Castellana i dintre dels terrenys de la Companyia de les Aigües de Barcelona fins a la ronda del Guinardó. Continuava després pel carrer Lepant, on s’havia conservat una part i un petit carrer que portava el seu nom. El torrent també ha estat conegut com dels Frares, del Notari i Faura.
Entorn rural amb dos camins molt antics: el de la Llegua i el de Lligalbé. Enderrocat el novembre de 2019 per fer uns jardins i habitatges socials va ser ocupat el mes de maig de 2021 on els veïns han creat un hort comunitari, El Brot, obert a tothom.
Seria del tot incomprensible que aquest paratge, un símbol de la història de la nostra ciutat, desaparegués per sempre. No calen grans inversions, simplement dignificar el lloc, donant-li unitat i conservar alguns elements amb petites explicacions, així com conservar la llera fins a la sortida del carrer Mas Casanovas. Només pel fet de preservar el topònim Lligalbé ja deixaria testimoni per a les generacions futures.
El Pou ha estat present en el seguiment d’aquest projecte juntament amb l’Associació de Veïns del Baix Guinardó per exercir una forta pressió per poder conservar aquest conjunt històric, i que finalment resti com un testimoni d’un passat en la recuperació de la nostra memòria.
Al maig del 2017 vam saber que es volia construir un bloc de cinc plantes amb façana al carrer Porto i enderrocar l’edifici del núm 12. El promotor havia comprat la casa i estava pendent desallotjar la planta baixa on encara hi vivien els llogaters.
La família que hi vivia ens va permetre entrar a l’habitatge i fer un reportatge fotogràfic. Vam poder comprovar que quedaven força elements originals ben conservats i de molt interès (mosaics, fusteria, medallons amb pintures al sostre, sanefes i motllures de guix, fusteria amb vidrieria emplomada, etc.).
La finca va ser comprada l’any 1787, per Francesc Crehuet i Pujolà que va donar nom a un dels carrers que limita la parcel·la. Després la va adquirir la família Padró que hi va muntar una granja (articles revista EL POU número 7). Incomprensiblement un edifici d’aquestes dimensions, estat de conservació i antiguitat, havia passat desapercebut pel Catàleg de Patrimoni i estava a punt de desaparèixer.
Vam dirigir-nos al districte i al que era llavors regidor d’arquitectura de l’Ajuntament, per denunciar aquest despropòsit i reclamar que s’entomés el reconeixement del teixit històric del barri i s’aturés la desaparició dels edificis que el formen i especialment d’aquest.
A principis de juliol del mateix any, l’Ajuntament va decretar suspensió de llicències a tot el casc antic del barri amb motiu de la redacció de la Modificació del planejament del nucli antic d’horta (B1576), que va afectar a aquesta finca. Aquesta mesura aturava, de moment, l’enderroc però sense garantia de que, un cop suspesa i aprovat el pla, no continués el procediment.
El pla es va aprovar el gener del 2019 i va fer justícia amb aquesta casa pairal incorporant-la en el Catàleg de Patrimoni amb nivell de protecció B: Bé cultural d’interès local. Malgrat aquesta elevada qualificació, l’estat de la tramitació no permetia aturar la promoció, pel que l’ajuntament la va haver d’adquirir el maig del 2019, per a convertir-la en equipament.
Aquest indret ha estat un espai reivindicat de fa anys pel seu important valor patrimonial i social. Ja des dels anys vuitanta l’Associació de Veïns i Veïnes de la Font d’en Fargues van incloure en les seves reivindicacions la recuperació d’aquest lloc tan emblemàtic per al barri. Durant tots aquests anys s’han fet accions i activitats diverses per conscienciar i donar a conèixer a l’Ajuntament de Barcelona i a la ciutadania de la importància de no deixar perdre aquest espai de fontades segurament únic a Barcelona. Des d’El Pou hi hem donat suport sempre que ha estat necessari i s’han fet accions diverses per a la divulgació de la seva història. Per a una síntesi històrica d’aquest lloc vegeu el dossier.
A les acaballes de 2022 es van iniciar les obres de rehabilitació dels elements patrimonials de la font i els seus entorns. L’Associació de Veïns i Veïnes de la Font d’en Fargues van presentar el projecte d’aquesta rehabilitació.
Quedava però una qüestió molt important pendent: l’aprofitament de l’aigua de la mina de la font que raja contínuament i va a parar al clavegueram. Malgrat les reiterades demandes a l’Ajuntament de Barcelona durant anys perquè es preveiés aquest aprofitament quan es fessin les obres, s’ha considerat “que no paga la pena”. Creiem que en la situació de sequera que patim s’ha de canviar urgentment la política de gestió dels recursos hídrics alternatius.
El dia 24 de febrer de 2024 finalment es va inaugurar tot l’entorn de la plaça de la Font d’en Fargues, amb el quiosc de begudes, la gruta i la pica de la font i el recinte d’embotellament de l’aigua on s’hi han ubicat els vàters.
Va ser una festa celebrada per veïns, autoritats de l’Ajuntament i tothom que volia assistir a la inauguració tan llargament esperada d’aquest espai de trobada i fontades.
La font seguia rajant, amb un rajolí minso, però continu.
A finals del 2019 vam tenir noticia de la imminent aprovació del PEMU B1627 en el sector de la Baixada de Can Mateu. Aquest pla preveu l’eixamplament de la via i la transformació de les parcel·les i edificis existents en jardí públic amb l’enderroc de les cases i horts dels números 30B a 34 del c. Llobregós. El pla contempla també una promoció privada de tres blocs d’habitatges a construir en la parcel·la que ocupa c. Granollers 25 i Baixada de Can Mateu 10-16.
Aquesta zona forma part de l’origen rural del barri d’Horta el qual va tenir una activitat fortament associada a l’aigua (horts, bugaderes, adoberies,…), entre aquestes, l’activitat de les bugaderes va agafar especial importància i va promoure l’ocupació en aquest indret.
L’illa de les Bugaderes és un nom que vam crear per referir-nos a aquesta unitat originada a mitjans del segle XIX, la qual esta situada en els terrenys per on circulava el torrent de Can Carabassa. Tot el conjunt està format per cases de la mateixa tipologia i amb la mateixa disposició en parcel·la (a nord) deixant l’hort al davant (a sud) i pous i safareigs entre els dos. Aquest model d’ocupació va sorgir com a conseqüència de les necessitats de l’activitat de les bugaderes i és característic del barri.
L’amenaça sobre la integritat d’aquest conjunt va ser el motiu de la reivindicació en la que es demanava la preservació d’aquest testimoni únic, per la seva dimensió i el seu estat de conservació. Vam demanar fer l’espai verd conservant els horts i les edificacions per un ús públic com, per exemple, horts escolars amb el suport de les cases (emmagatzematge, aula, tallers, …) sense oposar-nos a la promoció d’habitatges.
El febrer del 2020 vam iniciar els contactes amb el districte enviant un dossier per explicar els nostres arguments i vam fer vàries reunions. Davant la negativa del districte a re-plantejar el projecte, el febrer del 2021 es va constituir la plataforma Salvem l’Illa de les Bugaderes d’Horta que, amb el suport de 26 entitats, va continuar amb la negociació mentre organitzava accions diverses per impulsar la reivindicació (recollida de signatures, actes informatius, xerrades, concentracions, recursos, al·legacions, etc.).
Finalment, al juliol del 2021, es va iniciar l’execució del projecte d’urbanització, mantenint un dels edificis (núm. 34), única conquesta després de 15 mesos de negociació i lluita, amb el desmantellament dels horts, la conservació d’uns quants elements aïllats (arbres i algun safareig o pou), encara que descontextualitzats del seu entorn i la seva funció originals i l’enderroc de les cases núm. 30B i 32 del c. Llobregós i núm. 25 del c. Granollers.
El planejament segueix afectant bona part de l’Illa de les Bugaderes el que ha provocat que la reivindicació no s’hagi aturat completament i que encara continuem negociant amb districte per aconseguir el reconeixement de la importància d’aquest espai i es pugui revertir la transformació complerta que preveu el pla.
