En aquestes sessions es fa l’exposició d’un tema històric d’interès general, habitualment dels barris del Districte, amb presentació audiovisual per part d’una persona coneixedora del tema en qüestió. És obert al públic i s’estableix un col·loqui final per intercanviar impressions.
17 d’abril de 2024 – “85 anys del gran exili” – Rocaguinarda i El Pou
20 de març de 2024 – “El municipi de Sant Andreu al districte d’Horta-Guinardó” – Jordi Sánchez Ruiz
20 de desembre de 2023 – “Presentació número 13 de EL POU” – Joan Corbera i Juanjo Fernández
18 d’octubre de 2023 – “Una guerra entre veïns i veïnes” – Joan Corbera
15 de març de 2023 – “Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, records d’un monestir perdut” – Lluís Jordà
18 de gener de 2023 – “Periodistes que trepitjaven els carrers” – Jaume Fabre
16 de novembre de 2022 – “L’església de Santa Eulàlia de Vilapicina” – Francesc Xavier Solé
15 d’octubre de 2022 – “Quan Horta era a 6 quilòmetres de Barcelona” – Carlota Giménez
18 de maig de 2022 – “Can Crehuet” – Dolors Canudas i Mariano Serrano
16 de març de 2022 – “La web d’El Pou” – Toni Casellas
16 de febrer de 2022 – “La Teixonera” – Eva Serrano
16 de juny de 2021 – “Els noms antics del Guinardó” – Joan Corbera
19 de maig de 2021 – “Les oliveres centenàries del Guinardó”- Juanjo Fernández
21 d’abril de 2021 – “Bonaventura Homs, bugadera” – Carlota Giménez
Fa vuitanta-cinc anys, centenars de milers d’homes i dones es dirigien a la frontera francesa per fugir de la repressió feixista que els empaitava, una de les grans tragèdies que ha viscut Europa al segle XX. Són fets que remouen la consciència i ens alerten de les amenaces de nous tipus de feixisme.
Amb l’assistència de 45 persones per recordar el gran exili de 1939, Àngel Campabadal, Carles Sanz, Alegria Julià i Joan Corberà ens ajuden a recuperar la memòria de quatre personatges vinculats al barri del Guinardó que el varen sofrir: Josep Cabrero Arnal, Frederica Montseny, Raquel Piquer i Ramon Pla i Armengol.
L’actual territori del Districte municipal d’Horta-Guinardó està format per diversos retalls que, abans del procés d’Agregació de 1897, havien format part de diversos termes municipals: Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
En aquesta xerrada, seguida amb molt d’interès per 61 persones, en Jordi Sánchez ens explica en detall el territori que pertanyia al municipi de Sant Andreu i les masies i indrets més característics que el formaven.
Els edificis de molts dels actuals carrers de Can Baró, el Carmel, Font d’en Fargues i el Guinardó serien ara panteons i fileres de nínxols si hagués tirat endavant algun dels diversos projectes per construir-hi un cementiri que van estar sobre la taula de les autoritats a finals del segle XIX.
Primer havia de ser el gran cementiri que necessitava Barcelona. Un cop escollida l’opció de la muntanya de Montjuïc va ser l’ajuntament de Sant Martí de Provençals qui va intentar construir el seu cementiri municipal als turons dels nostres barris. L’oposició dels propietaris i, finalment, l’agregació de l’any 1897 va aturar definitivament aquests projectes.
Amb l’assistència de 38 persones, en Joan Corbera i en Juanjo Fernández ens van explicar aquests projectes amb interessants detalls i documentació.
Dos dels plànols presentats durant l’exposició
Amb l’assistència d’unes 115 persones en Joan Corbera va presentar els articles que conformen el número d’enguany de EL POU. Cent quatre pàgines al llarg de les quals apareixen quinze treballs sobre temes històrics i patrimonials dels barris del Districte d’Horta-Guinardó.
Va destacar l’article dedicat a la història de l’heretat de can Baró, que coincideix amb els actes de celebració del seu centenari com a barri que han tingut lloc al llarg d’aquest any 2023. A principis del segle XX, l’heretat i la masia de can Baró van ser la base del naixement del barri homònim.
A continuació, en Juanjo Fernández va presentar les fotografies, fetes per Antoni Amill i Tous, gendre dels darrers masovers de la masia, que ens mostren com era als segles XIX i XX. Gràcies als seus descendents, la família Amill-Barsó, disposem d’unes imatges emblemàtiques d’aquells orígens. Podeu veure la presentació en aquest enllaç.
Aspecte de l’acte
La Guerra Civil al Guinardó va posar en evidència els petits enfrontaments que des de mitjans dels anys vint dividien els veïns i veïnes del barri. L’arribada dels partits polítics a partir de 1930 va estimular l’alineament ideològic de la gent. Les entitats socials no varen quedar al marge d’aquest procés.
El dimecres 18 d’octubre, amb l’assistència d’unes 50 persones, en Joan Corbera ens va explicar notícies, detalls i anècdotes d’aquella època que va desembocar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil.
La Casa Fullà, al carrer Gènova del barri del Guinardó, va ser construïda el 1970. És un dels primers projectes dels arquitectes Lluís Clotet i Oscar Tusquets. Un obra arquitectònica singular on es va intentar construir un edifici no convencional amb símplexs, dúplexs i tríplexs per afavorir la relació social i la interacció entre els veïns.
La Casa Fullà va ser un dels focus de la contracultura barcelonina de la dècada dels setanta del segle passat. Coneguda com la casa dels hippies, hi van anar a viure personatges com Joan Brossa, Marta Pessarrodona, Víctor Jou, Pau Maragall, Ana Maria Briongos i Josep Maria Rovira, entre d’altres.
El dimecres 17 de maig de 2023, amb l’assistència de 45 persones, l’editor Llorenç Bonet i l’Ana Briongos, que va formar part dels primers veïns de la finca i n’és coautora, ens van presentar el llibre “La casa Fullà”.
Francesc Socies, mestre de les fonts de Barcelona, va escriure el 1650 un manuscrit en el qual explicava detalladament el sistema de subministrament d’aigua potable a la ciutat d’aquella època, des del seu origen a les mines de Collserola fins a les fonts públiques.
Aquest document havia quedat reclòs a les prestatgeries de l’Arxiu Municipal. El novembre de 2022 tres historiadors el van rescatar i publicar acompanyat de diversos comentaris. Maria Antònia Martí, una dels tres autors, fa la presentació d’aquest llibre tan interessant.
La sessió va ser seguida amb molt interès per unes 40 persones.
Aquesta conferència es complementa amb l’exposició sobre el monestir amagat que vam fer durant el mes de març de 2023.
Amb les explicacions que ens va fer l’Alvit Martínez d’un capbreu de la Vall d’Horta escrit els anys 1495 i 1496, vam retrocedir en el temps per veure aspectes de les formes de propietat rural durant l’edat mitjana i per fer-nos una idea de com era la Vall d’Horta, tant geogràficament com social, fa més de cinc segles.
L’Alvit ens va mostrar el capbreu, la seva estructura interna i el seu origen jurídic a la vegada que ens va explicar les tècniques d’extracció d’informació d’aquest tipus de documents medievals, escrits en el llatí de l’època i amb un gran nombre d’abreviacions i signes gràfics molt difícils d’entendre sense un coneixement profund de la matèria.
Una interessantíssima sessió que va ser seguida per 38 persones.
A mitjans dels anys seixanta va arrelar a Barcelona un periodisme social, atent a tot allò que passava als barris. Josep M. Huertas Claveria en va ser l’impulsor principal. Al Poblenou, un grup de joves periodistes es va aplegar entorn de la revista Quatre Cantons sota el mestratge de Huertas.
Humorísticament se’ls va conèixer com els Huertamaros.
Jaume Fabre, nascut al Guinardó, va treballar molt estretament amb Huertas redactant a mitges moltes publicacions. Josep M. Huertas va iniciar la seva vocació periodística a la revista Atalaya del Guinardó, barri on hi ha deixat molts bons records.
Una xerrada i debat posterior molt interessant, amb l’assistència de 25 persones.
En el barri veí del Turó de la Peira es troba l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina.
L’historiador i arqueòleg Francesc Xavier Solé ens va explicar la història d’aquest temple del segle XVIII, construït sobre una primera capella documentada l’any 991, i que té l’origen en una construcció molt més antiga que ens remunta a l’època de la Barcino romana.
Van assistir 32 persones a la xerrada.
El primer de gener de 1904 els veïns de Sant Joan d’Horta van canviar de municipi sense moure’s de casa.
Va ser un pas més de l’expansió de la gran Barcelona que l’any 1897 ja s’havia annexionat els municipis del Pla i que culminaria el 1921 amb l’annexió del poble de Sarrià.
La Carlota Giménez ens va explicar els esforços dels veïns d’Horta per mantenir-se independents que, com sabem, no van fructificar. L’exhaustiva documentació que ens va presentar evidencia aquesta confrontació que deixà empremta a la història recent dels nostres barris.
Hi van assistir 40 persones.
Incloem enllaços a l’Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona de 1904, a les Actes de l’Ajuntament de Sant Joan d’Horta (documents provinents de l’Arxiu Municipal d’Horta-Guinardó) i als mapes mostrats durant la sessió (Mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)). Són documents molt detallats per la qual cosa la descàrrega pot trigar una mica.
ACTES: 24 de gener de 1877 – 25 de maig de 1887 – 14 de maig de 1889 – 30 de desembre de 1903
L’any 1939, amb la victòria dels colpistes es van estroncar les conquestes socials de la II República en tots els terrenys.
L’Educació va ser un dels aspectes que més se’n va ressentir, amb la imposició del totalitarisme, l’adoctrinament ideològic i la degradació a tots nivells.
En Jaume Carbonell ens va fer un recorregut per tot aquest procés, destacant també els focus de resistència que van sorgir d’entre el professorat i les famílies per mantenir la dignitat de l’ensenyament.
Van assistir a l’acte 56 persones.
Dolors Canudas i Mariano Serrano ens expliquen la història de can Crehuet, una casa pairal de 1786 que va estar a punt de ser enderrocada el 2017 i es va salvar al darrer moment. Malgrat patir molts desperfectes, en el seu interior encara guarda molts tresors.
Per a més detalls vegeu article sobre can Crehuet.
Van assistir a l’acte 46 persones.
Joan Corbera i Ricard Paradís ens presenten els seus llibres: “El Guinardó Desaparegut” i “Barcelona en Ruta”.
“El Guinardó Desaparegut” mostra imatges d’un barri que ja només existeix en els records dels que el van viure.
“Barcelona en Ruta” recull 18 itineraris per Barcelona, dels quals 3 són per barris del nostre districte: Guinardó, el Carmel i Horta.
Toni Casellas fa un recorregut per les pàgines del web que l’equip d’El Pou ha estat desenvolupant al llarg dels darrers mesos amb l’objectiu de donar un pas endavant en la divulgació de les nostres activitats i recursos.
Eva Serrano, arquitecta i veïna d’Horta, ens presenta el seu treball de final de grau d’Arquitectura, un estudi de com és i com s’ha afrontat fins ara el patrimoni als barris populars i de muntanya de Barcelona, centrat en el cas del barri de la Teixonera.
El 16 de juny vam gaudir de la tercera edició dels Dimecres d’El Pou en xarxa. En aquesta ocasió Joan Corbera ens va explicar l’evolució històrica del nom del barri del Guinardó… Com era conegut aquest territori abans de tenir aquest nom?
El dimecres 19 de maig a les 7 de la tarda vam tenir el segon dimecres d’El Pou en xarxa. En aquella ocasió Juanjo Fernández ens va explicar els detalls del viatge d’anada i tornada de les nou oliveres que van marxar del Guinardó els anys 50, empeses per la urbanització del barri, i que ara han tornat a casa.
El 21 d’abril vam gaudir del primer Dimecres d’El Pou en xarxa. En aquesta sessió vam parlar de les bugaderes. Les bugaderes que rentaven la roba aliena a casa seva van sorgir per la manca d’aigua suficient a Barcelona ciutat, d’un concepte de més necessitat d’higiene i una classe de gent benestant que ho podia pagar. A Horta i la Clota l’aigua abundant del pou i el safareig van ser primordials pel sorgiment de la indústria de la bugaderia casolana. Xerrada a càrrec de Carlota Giménez
19 febrer 2020 – Del Rec Comtal a l’aqüeducte de Montcada
20 novembre 2019 – Els Jardins del Dr. Pla i Armengol, abans i ara
16 d’octubre 2019 – La Guerra Civil al Guinardó
10 d’abril 2019 – L’Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: la seva història, el seu fons
20 febrer 2019 – Com abordar una recerca familiar
16 gener 2019 – El Fons Felip Capdevila: el fonament de la història d’Horta
21 novembre 2018 – Barcelona i l’aigua: de Bàrcino al segle XXI (sessió especial)
17 octubre 2018 – Els secrets de la Font d’en Fargues
16 maig 2018 – Horta, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals segons el “Diccionario” publicat per Pascual Madoz a mitjans del segle XIX
18 d’abril 2018 – La torre Fontaner: de casa senyorial a adoberia
21 març 2018 – Recorregut per la Vall d’Horta al segle XVIII
21 juny 2017 – Presentació del patrimoni arquitectònic i urbanístic del barri de la Font d’en Fargues (amb la BD de Patrimoni)
17 maig 2017 – Escriptura de la desamortització de la finca dels Seminaris
19 d’abril 2017 – Quins noms es posen als carrers? Una mirada pels carrers de la Font d’en Fargues… i més
15 març 2017 – Comentaris d’un plànol militar de 1865
