En aquestes sessions es fa l’exposició d’un tema històric d’interès general, habitualment dels barris del Districte, amb presentació audiovisual per part d’una persona coneixedora del tema en qüestió. És obert al públic i s’estableix un col·loqui final per intercanviar impressions.
20 de maig de 2026 – Fer de pagès al Guinardó els segles XVIII i XIX – Joan Corbera
21 de gener de 2026 – La serra de Collserola i la ciutat de Barcelona – Josep Lluís Solé i Clivillés
17 de desembre de 2025 – Presentació del número 15 de EL POU – Carlota Giménez i Jordi Pons
1 d’octubre de 2025 – “Els orígens de Can Baró, de muntanya a barri” – Juanjo Fernández
21 de maig de 2025 – “El patrimoni, el decidim o ens ve donat?” – Neus González
19 de febrer de 2025 – “Curiositats de fites i gravats” – Núria Galbe
15 de gener de 2025 – “Petites històries dels Quinze” – Agustí Xifre
16 d’octubre de 2024 – “L’ús dels cognoms a través del temps” – Carlota Giménez
17 d’abril de 2024 – “85 anys del gran exili” – Rocaguinarda i El Pou
20 de març de 2024 – “El municipi de Sant Andreu al districte d’Horta-Guinardó” – Jordi Sánchez Ruiz
20 de desembre de 2023 – “Presentació número 13 de EL POU” – Joan Corbera i Juanjo Fernández
18 d’octubre de 2023 – “Una guerra entre veïns i veïnes” – Joan Corbera
15 de març de 2023 – “Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, records d’un monestir perdut” – Lluís Jordà
18 de gener de 2023 – “Periodistes que trepitjaven els carrers” – Jaume Fabre
16 de novembre de 2022 – “L’església de Santa Eulàlia de Vilapicina” – Francesc Xavier Solé
15 d’octubre de 2022 – “Quan Horta era a 6 quilòmetres de Barcelona” – Carlota Giménez
18 de maig de 2022 – “Can Crehuet” – Dolors Canudas i Mariano Serrano
16 de març de 2022 – “El web d’El Pou” – Toni Casellas
16 de febrer de 2022 – “La Teixonera” – Eva Serrano
16 de juny de 2021 – “Els noms antics del Guinardó” – Joan Corbera
19 de maig de 2021 – “Les oliveres centenàries del Guinardó”- Juanjo Fernández
21 d’abril de 2021 – “Bonaventura Homs, bugadera” – Carlota Giménez
A partir de l’any 1700, la vida rural va experimentar un canvi notable al Guinardó. Una nova generació de rics comerciants (posteriorment ennoblits) compraren la major part de les masies i terrenys agrícoles i introduïren nous cultius, vinculats especialment a la vinya i als seus derivats. Qui eren aquests nous propietaris? En quines condicions contractaven els pagesos per treballar els seus camps? Masovers, emfiteutes, arrendataris i jornalers formaven un ampli col·lectiu humà al servei d’uns senyors sovint molt exigents. A finals del segle XIX tot va tornar a canviar. Si no vàreu poder assistir a la xerrada del 20 de maig de 2026, amb aquest vídeo hi podreu participar virtualment.
En els inicis del segle XX un ambiciós projecte urbanístic prosperarà en territori del futur barri de Can Baró. La Cooperativa de Periodistas para la construcción de casas baratas construirà una ciutat jardí de cases aïllades en un entorn saludable. Aquesta presentació és una mirada del context històric d’una Barcelona en creixement amb els testimonis d’habitants d’aquestes cases edificades fa un segle.
En aquesta sessió es va parlar de com, durant la guerra 1936-1939, la ciutat de Barcelona es va organitzar per protegir-se dels bombardejos dels colpistes i els seus aliats italians i alemanys.
La mateixa població que els dies 19 i 20 de juliol de 1936 havia derrotat el cop d’estat reaccionari, es va organitzar per a construir els sistemes de defensa passiva de la ciutat, bàsicament iniciant la construcció de refugis antiaeris.
Per la seva part, l’octubre de 1936, l’Ajuntament de Barcelona va constituir el Servei de Defensa Passiva Antiaèria que va començar a construir refugis i a donar suport tècnic i econòmic a les iniciatives de veïns i comitès de defensa dels barris. El mes d’agost de 1937 les funcions de Defensa Passiva van passar a ser responsabilitat de les Juntes de Defensa Passiva, depenents de la Generalitat.
Es va parlar també dels detalls de l’organització de la defensa passiva al barri del Guinardó.
Una cinquantena de socis i amics ens van acompanyar en aquesta presentació.
Moltes de les plantes que trobem a la ciutat de Barcelona provenen d’altres contrades i sovint han estat introduïdes amb finalitats ornamentals. Tot i la seva bellesa, poden representar una amenaça per als ecosistemes autòctons, i el seu control pot resultar, en alguns casos, complex i costós. A la xerrada que va tenir lloc el 18 de febrer de 2026, els botànics i veïns d’Horta-Guinardó Carlos Gómez-Bellver i Jordi López-Pujol varen explicar com estan catalogant la flora forana (també anomenada al·lòctona) del Parc dels Tres Turons i van analitzar les raons històriques i ecològiques que han afavorit la seva concentració en aquest espai verd de Barcelona. Les seves paraules varen anar acompanyades d’imatges d’algunes plantes invasores al Parc del Tres Turons.
La serra de Collserola sempre ha estat present en la vida dels habitants del pla de Barcelona. En la nostra zona del Districte d’Horta-Guinardó, la vall d’Horta amb Sant Genís d’Agudells, el monestir de Sant Jeroni de la vall d’Hebron, Horta… el contacte i les implicacions amb la serra ha estat molt intens a través dels segles.
Amb l’assistència d’una cinquantena de persones, Josep Lluís Solé Clivillés fa un recorregut històric per molts elements relacionats amb Collserola tant de la zona esmentada com de Sarrià i Sant Gervasi per fer-nos una idea de la importància de la influència de la serra en l’evolució d’aquests territoris.
El dia 17 de desembre, un centenar d’amics i amigues d’El Pou ens vam ajuntar a la sala d’actes del Mas Guinardó per assistir a la presentació del número 15 de la revista, corresponent a l’any 2025. L’acte va tenir dues parts.
A la primera, es va fer un repàs del contingut de la revista d’enguany: disset articles sobre temes diversos de la història dels barris del districte d’Horta-Guinardó.
La segona part va consistir en una conversa amb en Jordi Pons, protagonista de l’entrevista d’EL POU d’aquest any, que va compartir les seves experiències i anècdotes en el món de l’esquí i l’alpinisme. Jordi Pons, a més de ser un dels alpinistes referents a Catalunya i a l’estat espanyol, també té una obra cinematogràfica remarcable que podeu trobar al seu canal de youtube.
EL POU número 15 té una extensió de noranta-sis pàgines i se n’ha fet una edició de més de vuit-cents exemplars. La podeu trobar en els punts habituals de distribució.
Presentació de la revista
Conversa amb en Jordi Pons
Als inicis del segle XVIII una part del municipi de Sant Martí de Provençals al vessant del turó de la Rovira havia estat una heretat del baró de Cervelló. Un territori de muntanya i conreus que dos segles més tard donarà el nom a l’actual barri de Can Baró de Barcelona.
La conferència va relatar els canvis de propietaris i dels usos de la terra en aquest període fins als primers projectes d’urbanització a inicis del segle XX. La presentació va estar documentada amb abundants imatges de plànols, documents i antigues fotografies que mostraven l’evolució d’aquest territori.
L’espectacular Sala Pau Gil del Recinte Modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser l’espai immillorable per a la xerrada que va ser seguida per uns noranta assistents.
Aquesta sessió de Dimecres està dedicada a presentar el resultat del projecte Fàbriques del Guinardó, proposat per El Pou a la Taula del Mas Guinardó de març del 2023 i assumit per aquesta com a projecte comunitari en el qual, al llarg d’aquests dos anys, han participat moltes persones del barri en diferents aspectes, principalment aportant els seus records i vivències.
El que presentem avui és un número especial de la revista EL POU amb l’inventari de les 198 fàbriques ordenat per carrers. D’aquestes en destaquem 38 amb una informació més ampliada. La revista, que ja podeu trobar en els punts habituals de distribució d’EL POU, inclou un mapa de situació de totes les fàbriques inventariades així com l’enllaç a un mapa interactiu al qual podeu accedir des d’aquí.
Incloem aquí també una petita guia per consultar aquest mapa interactiu.
Agraïm la presència de les quasi 100 persones que ens van acompanyar en aquesta presentació.
Definició del diccionari sobre patrimoni: “Béns que una persona hereta dels seus ascendents”. I també: “Conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució”. I d’aquí podríem subdividir en patrimonis referits a qüestions més concretes. Nosaltres ens fixem en els patrimonis culturals i històrics i que anomenem simplement Patrimoni.
Del Patrimoni se’n parla quan sorgeix algun element arquitectònic, artístic, documental, paisatgístic, etc. que està en perill i que algú o algun col·lectiu creu que no ha de desaparèixer.
En aquesta sessió de Dimecres d’El Pou la Neus González ens presenta un munt d’interrogants i de plantejaments respecte al Patrimoni sense donar cap resposta (ella ja ho avisa des del començament). Només (i no és poca cosa) posa la seva reflexió sobre de la taula per pensar-hi i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
En la primera part d’aquesta presentació, en Joan Corbera ens ha explicat els detalls i circumstàncies del terreny que en Jaume Bachs va comprar l’any 1897. A continuació l’Albert Prats, besnet del cantant, ens ha explicat els orígens, la trajectòria professional i molts detalls i curiositats de la vida d’en Jaume Bachs, que va adoptar el nom artístic d’Angelo Angioletti l’any 1891 quan va començar a cantar en el rol de tenor.
En una tarda plujosa que no animava a moure’s de casa, ens han acompanyat una quarantena de persones amb les que hem pogut escoltar també la veu de l’Angelo Angioletti en unes gravacions de l’any 1906 que podeu escoltar en els enllaços que es mostren a continuació.
Gravacions
Sí, pel ciel marmoreo giuro! _ 2:41 (Otello, Verdi), amb Ferruccio Corradetti
Di’ tu se fedele _ 2:41 (Un ballo in maschera, Verdi)
Già nella notte densa _ 8:18 (Otello, Verdi), amb Elisa Petri
La fleur que tu m’avais jetée _ 3:28 (Carme, Bizet)
Se’n parla poc de les fites, passen desapercebudes i són sovint oblidades. Però si tenim la mirada curiosa, elles mateixes ens expliquen —amb els seus gravats— les seves històries socials, territorials o cerimonials.
Un petit patrimoni que va des dels “primers” habitants, a ser mirall de lluites pels drets socials al segle XIX, o mostrar-nos singularitats com l’oficialitat d’un carrer que mai ha existit.
Veiem algunes de les històries que fites municipals, de parc, privades, de caça, megàlits o guarda-rodes ens descobreixen passejant pel Districte d’Horta-Guinardó, començant per Collserola i baixant la vall… si tenim la curiositat de fixar-nos-hi.
Una quarentena de persones van assitir a aquesta interessant xerrada.
Nota: cal destacar a la tertúlia final amb el públic, la generosa aportació d’en Jesús Burgueño, ressenyant la funcionalitat de la fita “T-e SG” com a llindar municipal, entre Sant Gervasi i Horta el 1850, i no pas la presentada com d’afitament dels torrents i rieres del 1875.
El dia 15 de gener de 2025, amb el títol Les meves petites històries de quan vivia a Els Quinze (1949-1964), l’Agustí Xifre Navarro, veí molt actiu del Guinardó, va fer una interessant xerrada recordant la seva vida infantil i juvenil en aquesta peculiar barriada a cavall entre el Guinardó i Vilapicina.
Aquest topònim va sorgir el 1911 a partir de l’entrada en servei de la línia número 46 del tramvia que tenia una parada en aquest indret (passeig de Maragall / avinguda Mare de Déu de Montserrat). La gent pagava un bitllet que valia 15 cèntims per fer el trajecte des de la plaça d’Urquinaona fins a la parada: “Els quinze!”, cridava el conductor, convidant els viatgers que havien comprat aquest bitllet a baixar del tramvia.
Aquest punt, molt concorregut, va reunir al seu entorn una àrea comercial molt activa, amb botigues, bars i restaurants que tenien una funció de relació social a més d’econòmica. Les paraules de l’Agustí es van acompanyar de moltes anècdotes interessants que vam compartir amb la setantena d’assistents a aquest acte.
Com ja va sent habitual, a mitjans de desembre es va fer la presentació d’un nou número de la revista EL POU, la publicació que divulga la història i el patrimoni dels barris del Districte d’Horta-Guinardó. El dia 18 de desembre, un bon nombre d’amics i amigues de l’entitat es varen reunir a la sala d’actes del Mas Guinardó per assistir a la presentació de l’edició número 14 de la revista, corresponent al 2024. L’acte va tenir dues parts.
A la primera, es va fer un ampli repàs de l’índex temàtic de la nova publicació, compost per quinze articles de diversa extensió. EL POU número 14 té una extensió de noranta-sis pàgines i se n’ha fet una edició de més de vuit-cents exemplars.
A la segona part, Martín Rodrigo Alharilla, professor d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, va parlar de la repercussió i extensió de l’esclavisme en la història de Catalunya. La conferència va ser una introducció científica a un dels temes tractats a la revista EL POU núm. 14. Ens va deixar l’enllaç a una eina divulgativa sobre el passat esclavista espanyol per qui estigui interessat a ampliar informació sobre el tema.
La sessió va ser seguida per una vuitantena de persones.
Presentació REVISTA
Xerrada sobre els vestigis esclavistes al nostre Districte
Els noms i els cognoms d’una persona serveixen per identificar cada individu i diferenciar-se dels altres. Confereixen personalitat, diferenciació de les individualitats i també pertinença a una família. En cada època i cada cultura s’han aplicat criteris diferents a l’hora d’identificar els individus, de vegades depenent que fossin home o dona, de classe alta o baixa, d’un territori o un altre.
En aquesta sessió, que ha comptat amb l’assistència de 40 persones, s’ha fet un recorregut per l’origen dels cognoms i els canvis que hi ha hagut a través dels temps, i sobretot l’ús que se’n fa: posar només un cognom, doble cognom, ordre dels cognoms, com s’escriuen…
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ocupa una extensió de gairebé nou illes de l’Eixample. Aquest terrenys havien format part d’antigues masies del Guinardó, especialment de la Torre Xifré. La xerrada explica l’evolució d’aquest ampli espai rural abans de què s’iniciés la construcció del recinte hospitalari. Senyors, pagesos, blat, vinya, bòbiles i les primeres urbanitzacions són els protagonistes del procés.
Aquesta sessió, realitzada a la sala Francesc Cambó del recinte modernista de Sant Pau, va comptar amb l’assistència de 65 persones.
Fa vuitanta-cinc anys, centenars de milers d’homes i dones es dirigien a la frontera francesa per fugir de la repressió feixista que els empaitava, una de les grans tragèdies que ha viscut Europa al segle XX. Són fets que remouen la consciència i ens alerten de les amenaces de nous tipus de feixisme.
Amb l’assistència de 45 persones per recordar el gran exili de 1939, Àngel Campabadal, Carles Sanz, Alegria Julià i Joan Corberà ens ajuden a recuperar la memòria de quatre personatges vinculats al barri del Guinardó que el varen sofrir: Josep Cabrero Arnal, Frederica Montseny, Raquel Piquer i Ramon Pla i Armengol.
L’actual territori del Districte municipal d’Horta-Guinardó està format per diversos retalls que, abans del procés d’Agregació de 1897, havien format part de diversos termes municipals: Sant Joan d’Horta, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar.
En aquesta xerrada, seguida amb molt d’interès per 61 persones, en Jordi Sánchez ens explica en detall el territori que pertanyia al municipi de Sant Andreu i les masies i indrets més característics que el formaven.
Els edificis de molts dels actuals carrers de Can Baró, el Carmel, Font d’en Fargues i el Guinardó serien ara panteons i fileres de nínxols si hagués tirat endavant algun dels diversos projectes per construir-hi un cementiri que van estar sobre la taula de les autoritats a finals del segle XIX.
Primer havia de ser el gran cementiri que necessitava Barcelona. Un cop escollida l’opció de la muntanya de Montjuïc va ser l’ajuntament de Sant Martí de Provençals qui va intentar construir el seu cementiri municipal als turons dels nostres barris. L’oposició dels propietaris i, finalment, l’agregació de l’any 1897 va aturar definitivament aquests projectes.
Amb l’assistència de 38 persones, en Joan Corbera i en Juanjo Fernández ens van explicar aquests projectes amb interessants detalls i documentació.
Dos dels plànols presentats durant l’exposició
Amb l’assistència d’unes 115 persones en Joan Corbera va presentar els articles que conformen el número d’enguany de EL POU. Cent quatre pàgines al llarg de les quals apareixen quinze treballs sobre temes històrics i patrimonials dels barris del Districte d’Horta-Guinardó.
Va destacar l’article dedicat a la història de l’heretat de can Baró, que coincideix amb els actes de celebració del seu centenari com a barri que han tingut lloc al llarg d’aquest any 2023. A principis del segle XX, l’heretat i la masia de can Baró van ser la base del naixement del barri homònim.
A continuació, en Juanjo Fernández va presentar les fotografies, fetes per Antoni Amill i Tous, gendre dels darrers masovers de la masia, que ens mostren com era als segles XIX i XX. Gràcies als seus descendents, la família Amill-Barsó, disposem d’unes imatges emblemàtiques d’aquells orígens. Podeu veure la presentació en aquest enllaç.
Aspecte de l’acte
La Guerra Civil al Guinardó va posar en evidència els petits enfrontaments que des de mitjans dels anys vint dividien els veïns i veïnes del barri. L’arribada dels partits polítics a partir de 1930 va estimular l’alineament ideològic de la gent. Les entitats socials no varen quedar al marge d’aquest procés.
El dimecres 18 d’octubre, amb l’assistència d’unes 50 persones, en Joan Corbera ens va explicar notícies, detalls i anècdotes d’aquella època que va desembocar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil.
La Casa Fullà, al carrer Gènova del barri del Guinardó, va ser construïda el 1970. És un dels primers projectes dels arquitectes Lluís Clotet i Oscar Tusquets. Un obra arquitectònica singular on es va intentar construir un edifici no convencional amb símplexs, dúplexs i tríplexs per afavorir la relació social i la interacció entre els veïns.
La Casa Fullà va ser un dels focus de la contracultura barcelonina de la dècada dels setanta del segle passat. Coneguda com la casa dels hippies, hi van anar a viure personatges com Joan Brossa, Marta Pessarrodona, Víctor Jou, Pau Maragall, Ana Maria Briongos i Josep Maria Rovira, entre d’altres.
El dimecres 17 de maig de 2023, amb l’assistència de 45 persones, l’editor Llorenç Bonet i l’Ana Briongos, que va formar part dels primers veïns de la finca i n’és coautora, ens van presentar el llibre “La casa Fullà”.
Francesc Socies, mestre de les fonts de Barcelona, va escriure el 1650 un manuscrit en el qual explicava detalladament el sistema de subministrament d’aigua potable a la ciutat d’aquella època, des del seu origen a les mines de Collserola fins a les fonts públiques.
Aquest document havia quedat reclòs a les prestatgeries de l’Arxiu Municipal. El novembre de 2022 tres historiadors el van rescatar i publicar acompanyat de diversos comentaris. Maria Antònia Martí, una dels tres autors, fa la presentació d’aquest llibre tan interessant.
La sessió va ser seguida amb molt interès per unes 40 persones.
Aquesta conferència es complementa amb l’exposició sobre el monestir amagat que vam fer durant el mes de març de 2023.
Amb les explicacions que ens va fer l’Alvit Martínez d’un capbreu de la Vall d’Horta escrit els anys 1495 i 1496, vam retrocedir en el temps per veure aspectes de les formes de propietat rural durant l’edat mitjana i per fer-nos una idea de com era la Vall d’Horta, tant geogràficament com social, fa més de cinc segles.
L’Alvit ens va mostrar el capbreu, la seva estructura interna i el seu origen jurídic a la vegada que ens va explicar les tècniques d’extracció d’informació d’aquest tipus de documents medievals, escrits en el llatí de l’època i amb un gran nombre d’abreviacions i signes gràfics molt difícils d’entendre sense un coneixement profund de la matèria.
Una interessantíssima sessió que va ser seguida per 38 persones.
A mitjans dels anys seixanta va arrelar a Barcelona un periodisme social, atent a tot allò que passava als barris. Josep M. Huertas Claveria en va ser l’impulsor principal. Al Poblenou, un grup de joves periodistes es va aplegar entorn de la revista Quatre Cantons sota el mestratge de Huertas.
Humorísticament se’ls va conèixer com els Huertamaros.
Jaume Fabre, nascut al Guinardó, va treballar molt estretament amb Huertas redactant a mitges moltes publicacions. Josep M. Huertas va iniciar la seva vocació periodística a la revista Atalaya del Guinardó, barri on hi ha deixat molts bons records.
Una xerrada i debat posterior molt interessant, amb l’assistència de 25 persones.
En el barri veí del Turó de la Peira es troba l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina.
L’historiador i arqueòleg Francesc Xavier Solé ens va explicar la història d’aquest temple del segle XVIII, construït sobre una primera capella documentada l’any 991, i que té l’origen en una construcció molt més antiga que ens remunta a l’època de la Barcino romana.
Van assistir 32 persones a la xerrada.
El primer de gener de 1904 els veïns de Sant Joan d’Horta van canviar de municipi sense moure’s de casa.
Va ser un pas més de l’expansió de la gran Barcelona que l’any 1897 ja s’havia annexionat els municipis del Pla i que culminaria el 1921 amb l’annexió del poble de Sarrià.
La Carlota Giménez ens va explicar els esforços dels veïns d’Horta per mantenir-se independents que, com sabem, no van fructificar. L’exhaustiva documentació que ens va presentar evidencia aquesta confrontació que deixà empremta a la història recent dels nostres barris.
Hi van assistir 40 persones.
Incloem enllaços a l’Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona de 1904, a les Actes de l’Ajuntament de Sant Joan d’Horta (documents provinents de l’Arxiu Municipal d’Horta-Guinardó) i als mapes mostrats durant la sessió (Mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)). Són documents molt detallats per la qual cosa la descàrrega pot trigar una mica.
ACTES: 24 de gener de 1877 – 25 de maig de 1887 – 14 de maig de 1889 – 30 de desembre de 1903
L’any 1939, amb la victòria dels colpistes es van estroncar les conquestes socials de la II República en tots els terrenys.
L’Educació va ser un dels aspectes que més se’n va ressentir, amb la imposició del totalitarisme, l’adoctrinament ideològic i la degradació a tots nivells.
En Jaume Carbonell ens va fer un recorregut per tot aquest procés, destacant també els focus de resistència que van sorgir d’entre el professorat i les famílies per mantenir la dignitat de l’ensenyament.
Van assistir a l’acte 56 persones.
Dolors Canudas i Mariano Serrano ens expliquen la història de can Crehuet, una casa pairal de 1786 que va estar a punt de ser enderrocada el 2017 i es va salvar al darrer moment. Malgrat patir molts desperfectes, en el seu interior encara guarda molts tresors.
Per a més detalls vegeu article sobre can Crehuet.
Van assistir a l’acte 46 persones.
Joan Corbera i Ricard Paradís ens presenten els seus llibres: “El Guinardó Desaparegut” i “Barcelona en Ruta”.
“El Guinardó Desaparegut” mostra imatges d’un barri que ja només existeix en els records dels que el van viure.
“Barcelona en Ruta” recull 18 itineraris per Barcelona, dels quals 3 són per barris del nostre districte: Guinardó, el Carmel i Horta.
Toni Casellas fa un recorregut per les pàgines del web que l’equip d’El Pou ha estat desenvolupant al llarg dels darrers mesos amb l’objectiu de donar un pas endavant en la divulgació de les nostres activitats i recursos.
Eva Serrano, arquitecta i veïna d’Horta, ens presenta el seu treball de final de grau d’Arquitectura, un estudi de com és i com s’ha afrontat fins ara el patrimoni als barris populars i de muntanya de Barcelona, centrat en el cas del barri de la Teixonera.
El 16 de juny vam gaudir de la tercera edició dels Dimecres d’El Pou en xarxa. En aquesta ocasió Joan Corbera ens va explicar l’evolució històrica del nom del barri del Guinardó… Com era conegut aquest territori abans de tenir aquest nom?
El dimecres 19 de maig a les 7 de la tarda vam tenir el segon dimecres d’El Pou en xarxa. En aquella ocasió Juanjo Fernández ens va explicar els detalls del viatge d’anada i tornada de les nou oliveres que van marxar del Guinardó els anys 50, empeses per la urbanització del barri, i que ara han tornat a casa.
El 21 d’abril vam gaudir del primer Dimecres d’El Pou en xarxa. En aquesta sessió vam parlar de les bugaderes. Les bugaderes que rentaven la roba aliena a casa seva van sorgir per la manca d’aigua suficient a Barcelona ciutat, d’un concepte de més necessitat d’higiene i una classe de gent benestant que ho podia pagar. A Horta i la Clota l’aigua abundant del pou i el safareig van ser primordials pel sorgiment de la indústria de la bugaderia casolana. Xerrada a càrrec de Carlota Giménez
19 febrer 2020 – Del Rec Comtal a l’aqüeducte de Montcada
20 novembre 2019 – Els Jardins del Dr. Pla i Armengol, abans i ara
16 d’octubre 2019 – La Guerra Civil al Guinardó
10 d’abril 2019 – L’Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: la seva història, el seu fons
20 febrer 2019 – Com abordar una recerca familiar
16 gener 2019 – El Fons Felip Capdevila: el fonament de la història d’Horta
21 novembre 2018 – Barcelona i l’aigua: de Bàrcino al segle XXI (sessió especial)
17 octubre 2018 – Els secrets de la Font d’en Fargues
16 maig 2018 – Horta, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals segons el “Diccionario” publicat per Pascual Madoz a mitjans del segle XIX
18 d’abril 2018 – La torre Fontaner: de casa senyorial a adoberia
21 març 2018 – Recorregut per la Vall d’Horta al segle XVIII
21 juny 2017 – Presentació del patrimoni arquitectònic i urbanístic del barri de la Font d’en Fargues (amb la BD de Patrimoni)
17 maig 2017 – Escriptura de la desamortització de la finca dels Seminaris
19 d’abril 2017 – Quins noms es posen als carrers? Una mirada pels carrers de la Font d’en Fargues… i més
15 març 2017 – Comentaris d’un plànol militar de 1865
